3. Edna els va preguntar:– D’on sou, germans?Ells li contesten:– Som uns deportats a Nínive, de la tribu de Neftalí.
4. Ella els pregunta:– Coneixeu el nostre parent Tobit?Li responen:– I tant, que el coneixem!
5. Ella els pregunta si es troba bé, i ells li diuen:– És viu i té bona salut.I Tobies va afegir:– És el meu pare!
6. Ragüel es va aixecar d’una revolada i el besava, tot plorant. Després li digué:– Que Déu et beneeixi, fill meu! És molt bo, el teu pare! I quina desgràcia que s’hagi tornat cec, un home tan just i caritatiu com ell!I abraçava tot plorant el seu parent Tobies.
7. La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
8. Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un moltó del seu ramat.
9. Ells van rentar-se i banyar-se. Un cop a taula, Tobies va dir a Rafael:– Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.