1. »Sota el regnat d’Assarhadon vaig tornar a casa meva i vaig retrobar la meva dona Anna i el meu fill Tobies. Per la Pentecosta, la santa festa que celebrem set setmanes després de Pasqua, em van preparar un bon dinar. Quan m’asseia a taula,
2. parada amb plats molt variats, vaig dir al meu fill Tobies:»– Noi, corre a veure si trobes entre els nostres germans deportats a Nínive cap pobre que sempre tingui viu en el cor el pensament del Senyor. Porta-me’l, que dinarem plegats. T’espero, fill meu, fins que tornis.
3. »Tobies va sortir a buscar entre els nostres germans israelites algun pobre. Però va tornar, dient:»– Pare!»Li vaig respondre:»– Què vols, fill meu?»Ell em diu:»– Pare! N’acaben d’assassinar un del nostre poble: l’han escanyat i l’han llançat a la plaça.
4. »D’una revolada vaig aixecar-me sense haver tastat res del dinar, vaig endur-me el cadàver de la plaça i el vaig dipositar en un cobert, esperant la posta del sol per poder-lo enterrar.
5. Tornant a casa, em vaig rentar i vaig dinar tot afligit.
6. Em venien a la memòria aquelles paraules que el profeta Amós havia dit a Betel:»“Les vostres festeses canviaran en dol,i en complantestots els vostres cants.”»I em vaig posar a plorar.
7. Després, quan el sol s’hagué post, vaig sortir de casa, vaig fer un clot i vaig enterrar el cadàver.
8. »Els meus veïns se me’n reien i comentaven entre ells:»– Aquest home no està escarmentat. Fa poc que el buscaven per matar-lo per això mateix i es va haver d’escapar. I fixeu-vos: ja torna a enterrar morts!
9. »Aquella mateixa nit, després de rentar-me, vaig sortir al pati de casa i em vaig posar a dormir arran de la paret del pati, amb la cara destapada, de la calor que feia.