19. Fins que un ninivita em va denunciar davant el rei dient que era jo qui enterrava els morts. I em vaig haver d’amagar. En saber que el rei coneixia el meu amagatall i que em buscaven per matar-me, vaig tenir por i vaig fugir.
20. Van confiscar tots els meus béns. Tot anà a parar al tresor del rei. No em quedà res més que la meva muller Anna i el meu fill Tobies.
21. »Però no havien passat encara quaranta dies, que els dos fills de Sennaquerib el van assassinar i van fugir a les muntanyes d’Ararat. El succeí Assarhadon, un altre dels seus fills. Aquest confià a Ahicar, el fill del meu germà Hanael, les finances i tota l’administració de l’imperi.
22. Ahicar va intervenir a favor meu i vaig poder tornar a Nínive. De fet, Ahicar ja havia estat cap dels copers, custodi del segell reial, administrador i comptable en temps de Sennaquerib, rei d’Assíria. I ara Assarhadon el confirmà en els càrrecs. Ahicar era de la meva parentela, nebot meu.