1. Senyor, que en són, de meravellosos, els teus judicis i difícils d’explicar! Per això es va esgarriar, aquella gent rebeca als teus ensenyaments.
2. Aquells homes sense llei que estaven segurs de dominar el teu poble sant, ara s’havien tancat a casa, presoners de les tenebres, encadenats a una nit inacabable, privats de la teva eterna providència.
3. I quan es pensaven que el vel espès de l’oblit amagaria els seus pecats ocults, es van dispersar, víctimes d’un temor esgarrifós i d’al·lucinacions que els trasbalsaven.