5. És cert que també el teu poble va sofrir l’envestida terrible d’uns animals, i moria picat per serps verinoses. Però la teva indignació no va durar fins a l’extrem.
6. El trasbals es va perllongar just el temps d’escarmentar-los, ja que els vas donar un símbol de salvació que els recordava els manaments de la teva Llei.
7. El qui es girava a mirar-lo, quedava guarit; però qui el salvava no era allò que contemplava, sinó tu, Senyor, que salves tothom.
8. Amb això convencies els nostres enemics que ets tu qui allibera de qualsevol mal.
9. Ells morien quan les llagostes i els tàvecs els picaven, sense que hi hagués cap remei per a mantenir-los amb vida. Però es mereixien que aquelles bèsties els castiguessin!