27. L’aliment, doncs, que el foc no destruïa, quedava fos com si res per l’escalf d’un petit raig de sol,
28. perquè quedés clar que cal avançar-se al sol per donar-te gràcies, que cal anar a trobar-te abans no apunti el dia.
29. Perquè l’esperança del desagraït es fondrà com gebre a l’hivern, s’escolarà com aigua que no es fa servir.