15. Un pare, trasbalsat pel dolor de la mort prematura del seu fill, fa esculpir una estàtua del qui ha estat arravatat abans de temps. I ara tributa honors divins a allò que no era més que un cadàver, i transmet als seus els cultes secrets i els ritus que ha instituït.
16. Amb el temps, aquest costum impiu arrela i adquireix força de llei.Igualment, els sobirans van decretar el culte a les estàtues.
17. Com que els reis vivien lluny i la gent no els podia honorar personalment, reproduïen la figura del qui era distant i feien una imatge visible del rei que volien honorar. Així, amb tot l’interès, adulaven l’absent com si fos present.
18. D’altra banda, l’ambició dels artistes contribuïa a estendre el culte del rei fins i tot entre els qui no el coneixien.
19. Com que l’artista volia complaure el sobirà, forçava el seu art i el representava més ben plantat que no era.
20. I la gent, embadalida per l’encant d’aquella obra d’art, començaven a adorar com a déu aquell que fins aleshores només havien honorat com a home.
21. Aquest fou un parany mortal per a la vida dels homes, perquè alguns d’ells, víctimes d’una desgràcia o de la tirania, van atribuir a pedres o a fustes el nom diví, que és incomunicable.
22. Després no n’han tingut prou d’anar errats sobre la noció de Déu; vivint submergits en el mar de contradiccions que vénen de la seva ignorància, gosen donar el nom de «pau» a uns mals tan grans.
23. Sacrifiquen infants en ritus d’iniciació, o bé celebren els seus cultes secrets, o bé orgies frenètiques acompanyades de pràctiques extravagants;