21. Amb quin mirament, doncs, no jutjaràs els teus propis fills, tu que havies garantit als seus pares, amb juraments que acompanyaven aliances, unes promeses tan excel·lents!
22. I així, mentre flagel·les els nostres enemics de deu mil maneres, ens eduques perquè pensem en la teva bondat quan jutgem, i esperem en la teva misericòrdia a l’hora de ser jutjats.
23. Per això vas turmentar aquells insensats que vivien una vida esgarriada, servint-te dels mateixos animals abominables que ells adoraven.
24. En efecte, s’havien esgarriat tant del camí dret que fins i tot van prendre com a déus els animals més vils i repugnants; es van deixar enredar com criatures sense seny, i
25. per aquest motiu els vas enviar un càstig grotesc com escau a infants sense ús de raó.
26. Però els qui no s’escarmentin amb renys de per riure rebran un càstig digne del poder de Déu.