16. Va entrar en l’esperit d’un servent del Senyor que, amb signes i prodigis, va plantar cara a reis temibles.
17. Donà al poble sant el premi dels seus durs treballs i els va menar per un camí meravellós: de dia era per a ells ombra protectora, claror d’estels durant la nit.
18. Els féu travessar el Mar Roig, obrint-los pas pel mig de les aigues profundes;
19. però va enfonsar-hi els enemics i després els llançà fora des del fons de l’oceà.
20. Així els justos pogueren espoliar-los i van celebrar, Senyor, el teu sant nom, lloaren unànimes la teva mà victoriosa.
21. Perquè la Saviesa obre els llavis dels muts i destrava la llengua dels infants.