15. Quan Rut s’aixecà per continuar la feina d’espigolar, Booz va dir als seus homes:– Deixeu-la espigolar també entre les garbes. No la renyeu.
16. Mireu fins i tot que s’esmunyin algunes espigues dels manats perquè les pugui recollir. I no l’escridasseu.
17. Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac d’ordi.
18. Després s’ho va carregar al coll i se n’anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra.
19. Noemí li va preguntar:– On has estat espigolant tot avui? On has treballat? Beneït sigui el qui ha estat tan bo amb tu!Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia treballat, i va afegir:– L’home amb qui avui he treballat es diu Booz.
20. Llavors Noemí va dir a la seva nora:– Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts!I afegí:– Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres.
21. Llavors Rut, la moabita, va continuar:– Fins i tot m’ha dit que no em separi dels seus homes fins que no acabin tota la sega.
22. Noemí va dir a la seva nora:– Sí, filla meva, val més que continuïs sortint amb les serventes de Booz, que així evitaràs que et maltractin en un altre camp.