4. Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d’un deute;
5. mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia.
6. També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu:
7. Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats!
8. Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat!
9. Tanmateix, les paraules d’aquesta benaurança, ¿s’apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d’Abraham com a justícia.
10. Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís.
11. Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se. I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia,
12. i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió.
13. Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s’obté per la fe.