5. Balac va enviar missatgers per cridar Balaam, fill de Beor, que vivia a Petor, vora el riu, en el seu país d’origen. Li duien aquest missatge:– Mira, un poble ha sortit d’Egipte i ha cobert tot el país, i ara s’ha establert davant les meves fronteres.
6. Et prego, doncs, que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és més poderós que no pas jo. Potser així el podré derrotar i el foragitaré d’aquesta terra. Jo sé que el qui tu beneeixes queda beneït, i el qui tu maleeixes queda maleït.
7. Els ancians de Moab i els de Madian es van posar en camí proveïts de presents per a retribuir a Balaam els seus vaticinis. Arribats on era Balaam, li van transmetre la petició de Balac.
8. Balaam els respongué:– Passeu aquí la nit, i demà us donaré la resposta que el Senyor m’haurà comunicat.Els dignataris de Moab es van quedar amb Balaam.
9. Déu es va acostar a Balaam i li va preguntar:– Qui són aquests homes que tens a casa?
10. Balaam li va respondre:– Balac, fill de Sipor, rei de Moab, me’ls ha enviat per dir-me:
11. “Mira, el poble que ha sortit d’Egipte ha cobert tot el país. Vine, doncs, i maleeix-me’l. Potser així el podré derrotar i el foragitaré.”
12. Déu va dir a Balaam:– No vagis amb ells. No maleeixis aquest poble, perquè és beneït.
13. L’endemà al matí, Balaam es va llevar i digué als dignataris de Balac:– Torneu-vos-en al vostre país, perquè el Senyor no vol que vingui amb vosaltres.