23. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
24. I els deia també:– Fixeu-vos en allò que escolteu. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran.
25. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
26. Deia encara:– Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra:
27. tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.
28. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues.
29. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
30. Deia també:– A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar?
31. És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra;