17. L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
18. Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos
19. i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?»
20. Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren:– Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”
21. Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes, i donà la vista a molts cecs.
22. Jesús, doncs, els respongué:– Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.
23. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
24. Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:– Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent?
25. Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis!
26. Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.
27. És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí.
28. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.