12. Portarà la farina al sacerdot, i aquest en prendrà un bon grapat i el cremarà a l’altar com a ofrena de memorial, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. És una ofrena per a expiar el pecat.
13. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d’expiació per la falta comesa per aquella persona en algun d’aquests casos, la falta li serà perdonada. La resta de l’ofrena, igual com en les ofrenes de farina, correspon al sacerdot.
14. El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
15. – Si algú, sense adonar-se’n, ha defraudat alguna cosa en les ofrenes consagrades al Senyor, que presenti al Senyor, per reparar la seva falta, un moltó que no tingui cap defecte, valorat en un cert nombre de sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. Això serà un sacrifici de reparació.
16. A més, restituirà el que va defraudar al santuari amb un recàrrec de la cinquena part, i ho donarà al sacerdot. Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d’expiació amb el moltó que serveix de reparació, la falta li serà perdonada.