21. Llavors van continuar la marxa, havent posat al davant les dones i les criatures, el bestiar i els bagatges.
22. Ja eren lluny de la casa de Micà quan la gent que vivia a les cases veïnes es van mobilitzar per perseguir-los.
23. Van cridar contra els danites, i aquests es van girar i preguntaren a Micà:– Què et passa, que t’exclames tant?
24. Micà va respondre:– M’heu pres el déu que jo m’havia fabricat i us emporteu el sacerdot. Em deixeu sense res i encara em dieu: “Què et passa?”
25. Els danites li replicaren:– No et volem sentir més! A veure si uns homes rabiosos es llançaran contra vosaltres, i tu i la teva família perdreu la vida.
26. Els danites continuaren la marxa. Micà, veient que eren més forts que no pas ell, se’n tornà a casa seva.
27. Així, doncs, els danites es van endur els objectes que Micà havia fet i el sacerdot que tenia.Després van arribar a Laix, aquell poble tranquil i refiat. Mataren tota la gent i van calar foc a la ciutat.
28. Ningú no vingué a salvar-los, ja que Laix era lluny de Sidó i no estaven aliats amb ningú. Laix es trobava a la vall de Bet-Rehob. Els danites la van reconstruir i s’hi establiren.