7. Però Jeftè va contestar als ancians de Galaad:– ¿No sou vosaltres els qui em vau rebutjar i em vau treure de casa del meu pare? Per què em veniu a trobar, ara que esteu en perill?
8. Els ancians li replicaren:– Ara venim a buscar-te per això: perquè vinguis a lluitar contra els ammonites i siguis el nostre cabdill, el de tota la gent de Galaad.
9. Jeftè els digué:– Ja que em feu tornar per lluitar contra els ammonites, si el Senyor els posa a les meves mans, jo seré el vostre cabdill.
10. Els ancians de Galaad van dir a Jeftè:– El Senyor serà testimoni entre tu i nosaltres si no fem el que tu dius.
11. Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís.
12. Jeftè envià missatgers al rei dels ammonites per dir-li:– Què t’he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país?
13. El rei dels ammonites va contestar als missatgers de Jeftè:– Quan Israel pujava d’Egipte es va apoderar del meu país, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Ara, doncs, torna’m a les bones aquest territori.
14. Jeftè tornà a enviar missatgers al rei dels ammonites
15. per dir-li:– Aquesta és la resposta de Jeftè: “Els israelites no s’han apoderat mai del país dels moabites ni del país dels ammonites.
16. Quan Israel va pujar d’Egipte va marxar pel desert fins al Mar Roig i va ar-ribar fins a Cadeix.
17. Des d’allà, Israel envià missatgers al rei d’Edom, pregant-li que els deixés passar pel seu territori. Però el rei d’Edom no els ho va permetre. Envià també missatgers al rei de Moab, però tampoc aquest no hi accedí. Israel, doncs, va romandre a Cadeix.
18. Després va marxar pel desert, vorejant el país d’Edom i el país de Moab. Arribaren a la part oriental de Moab i acamparen més enllà de l’Arnon, sense entrar en territori moabita, ja que l’Arnon és la frontera de Moab.