16. Però els impius no són pas amos de la seva felicitat,i jo no puc acceptar les seves raons.
17. Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiui li cau al damunt la desgràcia?¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
18. ¿És potser com la palla davant el vento com el boll a cavall de l’huracà?
19. ¿O és que Déu castigarà els fills de l’impiu?És ell, el culpable, qui mereix l’escarment!
20. Que vegi ell mateix el seu fracàsi tasti la indignació del Totpoderós!