9. Però la dona samaritana preguntà a Jesús:– Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
10. Jesús li respongué:– Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.
11. La dona li diu:– Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?
12. El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
13. Jesús li respongué:– Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.
14. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.
15. Li diu la dona:– Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
16. Ell li diu:– Vés a cridar el teu marit i torna.
17. La dona li contesta:– No en tinc, de marit.Li diu Jesús:– Fas bé de dir que no en tens.
18. N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19. La dona li respon:– Senyor, veig que ets un profeta.