23. Referent a Damasc:«Hamat i Arpad estan consternades,estan inquietes perquè sentenmales noves,com la mar quan s’encrespai no es calma.
24. Damasc, acovardida, es gira i fuig,el pànic l’ha atrapada,li vénen angoixa i dolorscom a la dona quan infanta.
25. Per què no han evacuatla ciutat famosa,que em donava tant de goig?
26. »Per això, aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
27. Calaré foc a les muralles de Damasc, i consumirà els baluards de Benadad.»