31. Aquesta ciutat, des del dia que la van construir fins al dia d’avui, no ha servit sinó per a provocar el meu enuig: l’haig de fer desaparèixer de davant meu.
32. Els demanaré comptes per tota la maldat amb què m’han irritat, tant el poble d’Israel i el de Judà com els seus reis, els seus prohoms, els seus sacerdots i profetes, la gent de Judà i els habitants de Jerusalem.
33. Se m’han girat d’esquena: jo no em cansava d’instruir-los cada dia, però ells no n’han fet cas ni han volgut aprendre la lliçó.
34. Han profanat el temple que porta el meu nom, col·locant-hi els seus ídols abominables.
35. Han incitat al pecat el poble de Judà, dedicant a Baal recintes sagrats a la vall de Benhinnom, per sacrificar-hi els seus fills i les seves filles cremant-los en honor de Moloc, cosa abominable que jo no els havia manat ni se m’havia acudit mai.
36. »Però ara, això diu el Senyor, Déu d’Israel, a aquesta ciutat, que vosaltres reconeixeu que ha estat posada en mans del rei de Babilònia per l’espasa, la fam i la pesta:
37. Jo aplegaré aquesta gent de tots els països per on l’han dispersada el meu enuig i la meva gran indignació, i la faré tornar aquí, perquè hi visqui sense temença.
38. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu.