19. M’havia desviat,però ara me’n penedeixo;em dono cops al pit,ara que ho he comprès.Estic avergonyit i confósper les coses deshonrosesque he comès de jove.”
20. Efraïm és per a mi un fill preciós,un infant que m’encisa.Com és que, després de renyar-lo,encara me’n recordo tant?Per ell se’m commouen les entranyes,me l’estimo amb tendresa.Ho dic jo, el Senyor.
21. »Dreça fites, poble d’Israel,planta pilars,mira bé quina ha estat la teva ruta,el camí per on te’n vas anar,i torna, nissaga d’Israel,torna a les ciutats que són teves!