13. Llavors dansaran d’alegria les noies,joves i vells dansaran junts:canviaré el dol en festa,els consolaré de les penesi els alegraré.
14. Satisfaré els sacerdotsamb el bo i millor de les ofrenes,i l’abundor de casa mevasaciarà el meu poble.Ho dic jo, el Senyor.»
15. «Això diu el Senyor:A Ramà se sent un crit,un plany, un plor amarg:és Raquel que plora els seus fillsi no vol que la consolin,perquè els seus fills ja no hi són.
16. Això diu el Senyor:Deixa de plorar,eixuga’t les llàgrimes.No perdràs la paga del teu treball,els teus fills tornaran del país enemic.Ho dic jo, el Senyor.
17. El teu futur és d’esperança,els teus fills tornaran a la pàtria.Ho dic jo, el Senyor.
18. »He sentit com Efraïmes lamentava dient:“M’has castigat com un vedell indòmiti he après la lliçó.Però fes-me tornar a tu i tornaré,perquè tu ets el Senyor, el meu Déu.
19. M’havia desviat,però ara me’n penedeixo;em dono cops al pit,ara que ho he comprès.Estic avergonyit i confósper les coses deshonrosesque he comès de jove.”
20. Efraïm és per a mi un fill preciós,un infant que m’encisa.Com és que, després de renyar-lo,encara me’n recordo tant?Per ell se’m commouen les entranyes,me l’estimo amb tendresa.Ho dic jo, el Senyor.