9. Que el germà de posició humil es gloriï d’haver estat enaltit,
10. i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats.
11. Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.
12. Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen.
13. Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.
14. Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen.
15. Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort.