17. «Els pobres i els desvalgutscerquen aigua i no en troben.La set els resseca la llengua.Però jo, el Senyor, els escolto;jo, el Déu d’Israel, no els abandono:
18. faré néixer riusen els tossals més àrids,i fonts al mig de les valls.Transformaré en estanys el desert,en dolls d’aigua, la terra eixuta.
19. En el desert plantaré cedres,acàcies, murtres i oliveres;a l’estepa, al costat dels xiprers,hi faré créixer boixos i savines,
20. perquè tothom vegi i sàpiga,s’adoni i comprenguique ho ha fet la mà del Senyor,que ho ha creat el Sant d’Israel.»
21. El Senyor, rei de Jacob,diu als déus de les nacions:«Veniu a presentar la vostra causa,aporteu les vostres proves.
22. Aporteu-les i anuncieu-nosles coses que passaran.Digueu quins erenels vostres presagis:hi reflexionaremi veurem si s’han complert.O, si no, feu-nos saber què passarà.
23. Anuncieu les coses que vindran,i sabrem si realment sou déus.Feu alguna cosa, bona o dolenta,que tots puguem veure i admirar.
24. Però no! Vosaltres no sou res de res,i les vostres obresni a això no arriben:és un home detestableel qui us escull per déus.
25. »Del nord he suscitat algú que ja ve.Des de llevant ell invoca el meu nom:trepitjarà els governants com el fang,com el terrisser trepitja l’argila.
26. ¿Qui ho va predir, perquè ho sabéssimi poguéssim dir que era cert?Ningú no va anunciar-honi en va parlar,ningú no va sentir cap presagi vostre.