11. Avui els plantes i els veus créixer;l’endemà ja els veus florir,però no en colliràs res:vindrà un dia que seràs malferitamb un mal que no tindrà remei.
12. Ah! Quina remorde pobles i més pobles!És com la remor de la mar enfurida.És un avalot de nacionssemblant a un aiguat impetuós.
13. És un bramul de nacionssemblant al bramulde les aigües abismals.Però el Senyor amenaça els pobles,i fugen de lluny estant,com la palla a les muntanyesquan l’encalça el vent,com la llavor de cardque la tempesta s’emporta.
14. Quin terror a l’hora del capvespre!Però abans de l’albano en quedarà res.Aquesta és la sortdels qui ens depreden,el destí dels qui ens saquegen.