20. També gràcies a la fe, Isaac va beneir Jacob i Esaú, anunciant allò que havia de venir.
21. Gràcies a la fe, Jacob, a punt de morir, va beneir cada un dels fills de Josep i va adorar Déu recolzat sobre el seu bastó.
22. Gràcies a la fe, Josep, pròxim a la seva fi, es referí anticipadament a la sortida dels israelites d’Egipte i disposà el trasllat dels seus ossos.
23. Gràcies a la fe, Moisès, tot just nascut, va ser amagat durant tres mesos pels seus pares perquè havien vist com n’era, de bonic, aquell infant i no van tenir por de l’edicte reial.
24. Gràcies a la fe, Moisès, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del faraó.
25. Preferí de ser maltractat amb el poble de Déu que fruir per un cert temps d’una vida de pecat.
26. Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots els tresors d’Egipte.