29. Quan Rubèn va tornar a la cisterna, Josep ja no hi era. Llavors, desesperat, s’esquinçà els vestits
30. i, tornant cap als seus germans, els digué:– El noi ja no hi és! On puc anar jo, ara?
31. Ells van degollar un cabrit i van xopar de sang la túnica de Josep.
32. Després van fer portar la túnica de mànigues amples al seu pare amb aquest encàrrec: «Hem trobat això. Mira si és la túnica del teu fill o no ho és.»
33. Jacob la va reconèixer i exclamà:– És la túnica del meu fill! Una bèstia ferotge ha devorat Josep! L’ha trossejat!