17. I ple de temor va exclamar:– Que n’és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.
18. Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli.
19. I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz.
20. Després, Jacob va fer aquesta prometença:– Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna aliment i vestit