13. Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble.
14. Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.
15. Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust
16. i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant.
17. Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient:– Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és.