20. i quan era vessada la sang d’Esteve, el teu testimoni, jo també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven.
21. »Llavors ell em va dir:»– Vés! Jo t’enviaré lluny, als pobles pagans.
22. Ells l’havien anat escoltant fins aquí. Però quan Pau va dir aquestes paraules, es posaren a cridar:– Elimineu de la terra aquest individu, que no és digne de viure!
23. I com que ells continuaven la cridòria i llançaven els mantells i tiraven pols enlaire,