5. Moriràs a camp ras, perquè jo ho he anunciat. Ho diu el Senyor Déu.
6. Calaré foc al país de Magog i a les costes llunyanes, on la gent viu confiada. Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
7. Faré conèixer el meu sant nom enmig d’Israel, el meu poble, i no deixaré que el profanin mai més. Llavors els altres pobles sabran que jo, el Senyor, el Sant, sóc a Israel.
8. Mira, tot això ja s’acosta i es complirà. Aquest és el dia de què he parlat. Ho dic jo, el Senyor Déu.
9. Llavors els habitants de les ciutats d’Israel sortiran, encendran foc i l’alimentaran amb armament: escuts i rodelles, arcs, fletxes, dards i llances. Podran alimentar aquell foc durant set anys.
10. La gent no haurà de recollir llenya pel camp ni en tallarà dels boscos, perquè per a mantenir el foc en tindran prou amb el material de guerra.»Espoliaran els qui abans els havien espoliat a ells, saquejaran els qui abans els havien saquejat a ells. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
11. »Quan arribarà aquell dia, donaré a Gog per sepultura un lloc famós a Israel. Serà la vall dels Vianants, a l’est del Mar Mort. La sepultura impedirà que els vianants hi passin. Allí enterraran Gog amb tota la seva tropa, i l’anomenaran la vall de la Tropa de Gog.
12. El poble d’Israel necessitarà set mesos per a enterrar-los i purificar així el país.
13. Tota la gent del poble prendrà part en aquest enterrament, i serà per a ells memorable el dia que hauré mostrat la meva glòria. Ho dic jo, el Senyor Déu.
14. Passats set mesos, encara designaran homes que recorrin constantment el país, en companyia dels vianants, per enterrar els qui hauran quedat insepults i purificar així el territori.