21. Els peixos van morir, i el riu feia tan mala olor que els egipcis no en podien beure l’aigua. Hi havia sang en tot el país.
22. Però els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris, i el cor del faraó es va endurir i no escoltà Moisès i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
23. El faraó se’n tornà al seu palau sense preocupar-se més del fet.
24. Mentrestant, com que no podien beure l’aigua del Nil, els egipcis cavaven pous al voltant del riu per poder beure.
25. I van passar així set dies des del moment en què el Senyor havia colpejat les aigües del Nil.
26. El Senyor va dir a Moisès:– Vés a trobar el faraó i digues-li: “Això diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquè m’adori.
27. Si et negues a deixar-lo sortir, enviaré a tot el teu ter-ritori una invasió de granotes.
28. El Nil se n’omplirà de tal manera que pujaran i entraran al teu palau, a la teva habitació i al teu llit; es ficaran també a les cases dels teus cortesans i a les del teu poble, i fins i tot als forns i a les pasteres.
29. Les granotes pujaran del riu fins a tu, fins al teu poble i fins als teus cortesans.”