6. Després Esdres es retirà de davant el santuari de Déu, se’n va anar a l’estança de Jehohanan, fill d’Eliaixib, i va quedar-s’hi. Però no menjà pa ni begué aigua, perquè estava afligit per la infidelitat dels repatriats.
7. Per tot Judà i a Jerusalem van fer publicar l’ordre que tots els repatriats es congreguessin a Jerusalem.
8. Al qui no s’hi presentés dins els tres dies següents, d’acord amb la decisió dels caps del poble i dels notables, li serien confiscats els béns i ell seria exclòs de la comunitat dels repatriats.
9. Al cap de tres dies, el vint del mes novè, tots els homes de Judà i de Benjamí s’havien reunit a Jerusalem. Tot el poble estava aplegat a la plaça del temple, tremolant no solament per tot l’afer sinó també per la pluja que queia.
10. El sacerdot Esdres es posà dret i els digué:– Heu estat infidels casant-vos amb dones estrangeres. Així heu fet créixer la culpa d’Israel.