1. Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament.
2. Llavors Xecanià, fill de Jehiel, dels descendents d’Elam, va dir a Esdres:– Hem estat infidels al nostre Déu casant-nos amb dones estrangeres, pertanyents a la població d’aquest país. Malgrat tot, el poble d’Israel encara pot tenir esperança.
3. Fem ara un pacte amb el nostre Déu i comprometem-nos a fer marxar totes aquestes dones i els seus fills. Així nosaltres, servents teus, seguirem el teu parer i el parer de tots els qui respecten els manaments del nostre Déu. Que es faci tal com mana la seva Llei.