9. El qui treballa, què en treu del seu esforç?
10. M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes:
11. ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet.
12. Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida.
13. Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.
14. Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament: no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat.
15. Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuï.
16. Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret.
17. I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.»
18. Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties.
19. Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers.
20. Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot.