4. i es tanquen les portes del carrermentre s’apagala remor de la mola;l’home es llevaamb el cant dels ocells,però totes les cantúries es perden.
5. Llavors, una pujada espantai es té por de fer camí.L’ametller floreix,la llagosta s’engreixai la tàpera madura,però l’home se’n vaal seu estatge etern,i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6. Sí, recorda’t del teu creadorabans no es rompi el fil de platai el llantió d’or s’esberli,abans no s’esmicoli la gerra a la fonti la corriola del pou es trenqui,
7. abans la pols no torni a la terra,el lloc on era,i l’alè de vida retorni a Déu,ell que l’havia donat.
8. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.
9. Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis.