8. La batalla s’escampà per tota la regió, i la boscúria va engolir més soldats que la mateixa espasa.
9. Absalom va topar casualment amb tropes de David. Cavalcava una mula, i en passar la mula sota el brancatge d’una gran alzina, el cap li va quedar agafat a l’arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, mentre la mula fugia de sota seu.
10. Un soldat que el va veure, anà a avisar Joab:– He vist Absalom penjat d’una alzina.
11. Joab digué a l’home que l’informava:– Si l’has vist, per què no el deixaves estès a terra d’un sol cop? Ara jo et recompensaria amb deu peces de plata i un cinturó.
12. El soldat li va respondre:– Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.”
13. I encara que jo mentís, el rei s’assabentaria de tot i tu mateix te’n desentendries.
14. Joab va dir:– No vull perdre més temps amb tu.Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge
15. quan el van encerclar deu escuders de Joab i el van rematar.
16. Llavors Joab va tocar el corn, i les tropes deixaren de perseguir els d’Israel: Joab volia estalviar víctimes.
17. Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
18. Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.
19. Ahimaas, fill de Sadoc, va dir a Joab:– Deixa’m córrer a portar al rei la bona nova que el Senyor li ha fet justícia contra el seu enemic.