6. Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l’un va matar l’altre.
7. Ara tota la parentela s’ha posat contra la teva serventa i em diuen: “Dóna’ns el fratricida, que el matarem: hem de fer justícia per l’assassinat del seu germà.” I de passada, pensen ells, eliminarem l’hereu. Així volen apagar el tió encès que encara em queda, i no deixaran sobre la terra ni nom ni descendència del meu marit.
8. El rei va dir a la dona:– Vés-te’n a casa teva, que ja donaré ordres sobre el teu cas.
9. Però la dona de Tecoa va insistir:– Que aquell crim, oh rei i senyor meu, recaigui tan sols sobre mi i sobre la meva família! El rei i el seu tron són innocents.
10. El rei va continuar:– Si algú te’n parla, fes-me’l venir, i no li quedaran ganes d’amoïnar-te més.
11. Ella va replicar:– Que el rei juri pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m’afegirà més desgràcies i no eliminarà el fill que em queda.Ell va assegurar:– Per la vida del Senyor, et juro que no caurà a terra ni un sol cabell del teu fill.
12. Llavors la dona va dir:– Que sigui permès encara a la teva serventa de dir una paraula al meu senyor, el rei.Ell li féu:– Parla.