8. Tamar va anar a casa del seu germà Amnon, que era al llit. Agafà farina, la va pastar, preparà els pastissos al seu davant i els va coure.
9. Acabat prengué la paella i davant d’ell la va abocar al plat. Però Amnon no volia menjar, i va ordenar:– Feu sortir tothom d’aquí!Quan tots van ser fora,
10. va dir a Tamar:– Porta’m el plat aquí al dormitori i tu mateixa dóna’m el menjar.Tamar prengué els pastissos que havia cuit i els portà al seu germà Amnon, al dormitori.
11. Però quan s’hi va acostar perquè se’ls mengés, ell la va agafar tot dient-li:– Vine, jeu amb mi, germana meva!
12. Ella va replicar:– No, germà meu, no em forcis. Això no es fa, a Israel. No cometis aquesta infàmia.
13. On aniria jo, deshonrada? I tu quedaries com un pocavergonya a Israel. Parla’n al rei i segur que em deixarà casar amb tu.
14. Però ell no la volgué escoltar. Va forçar-la, la va violar i va jeure amb ella.
15. Després Amnon va sentir per ella una gran aversió, més forta que l’amor que abans li tenia, i li va dir:– Aixeca’t, vés-te’n!
16. Ella va exclamar:– No! Aviar-me així seria un crim pitjor que això que m’acabes de fer!Però ell no la volgué escoltar.
17. Va cridar el criat que estava al seu servei i li va dir:– Treu-me aquesta fora de casa i després passa el forrellat de la porta!
18. El criat d’Amnon la va treure fora i va passar el forrellat.Tamar portava una túnica de mànigues amples, tal com acostumaven a portar les filles solteres del rei.
19. Aleshores es va posar cendra al cap, s’esquinçà la túnica i se’n va anar amb les mans al cap, tot cridant.
20. El seu germà Absalom li va dir:– El teu germà Amnon ha estat amb tu! De moment, germana, calla. És el teu germà. No et turmentis més per això que t’ha passat.Tamar, desolada, anà a viure a casa del seu germà Absalom.