28. T’ho demano, fill meu, mira cap al cel i cap a la terra. Fixa’t en tot el que s’hi troba i reconeix que Déu ho ha creat del no-res, i que el llinatge humà ha estat fet de la mateixa manera.
29. No tinguis, doncs, cap por d’aquest botxí. Mostra’t digne dels teus germans i accepta la mort. Així et podré recuperar amb els teus germans quan Déu es manifestarà misericordiós.
30. Tot just la mare havia acabat de parlar, el noi va dir:– Què espereu? Jo no obeiré pas el manament del rei. Jo només faig cas del manament de la Llei donada als nostres pares per mitjà de Moisès.
31. I tu, que has inventat totes les desgràcies que cauen damunt els hebreus, no t’escaparàs de les mans de Déu.
32. Nosaltres patim per culpa dels nostres pecats.
33. I si ara nostre Senyor, que és el Déu viu, està irritat momentàniament contra nosaltres, és que vol corregir-nos i educar-nos, però es tornarà a reconciliar amb nosaltres, els seus servents.