26. Van aparèixer encara dos joves d’una força impressionant i d’una bellesa excepcional, magníficament abillats. Drets un a cada banda d’Heliodor, no paraven d’assotar-lo i de donar-li cops.
27. De sobte, Heliodor va caure a terra, envoltat d’una espessa tenebra. El van agafar i se’l van emportar en una llitera.
28. Així, aquell home que estava a punt d’entrar a la sala del tresor amb gran acompanyament i amb tota la seva escorta, ara se l’enduien, incapaç de valer-se per ell mateix: tothom havia de reconèixer la sobirania de Déu.
29. Mentre Heliodor, abatut per la potència divina, jeia sense poder parlar i sense esperança de sortir-se’n amb vida,
30. la gent de Jerusalem beneïa el Senyor, que havia defensat tan gloriosament el seu lloc sant. Aquell temple, ple fins feia poc d’esgarrifança i commoció, ara vessava de joia i d’alegria per la intervenció del Senyor totpoderós.