10. I després que els hagué abrandat, els acabà de convèncer recordant-los la deslleialtat dels pagans i com havien violat els juraments.
11. D’aquesta manera Judes va armar cada un dels seus homes, no amb la seguretat que donen escuts i llances, sinó amb la fermesa rebuda d’unes paraules convincents. Finalment va explicar-los un somni fidedigne que els omplí tots d’alegria.
12. Això és el que Judes va veure: Onies, que havia estat gran sacerdot, home de grans qualitats, d’aparença modesta i de caràcter amable i que des de petit havia après a practicar totes les virtuts, ara estenia les mans i pregava pel conjunt del poble jueu.
13. Després s’apareixia a Judes un home de cabells blancs i de gran dignitat, impressionant per la majestat que l’envoltava.
14. Onies deia a Judes: «Aquest home és Jeremies, el profeta de Déu, l’amic dels seus germans, que sempre prega a favor del poble i de la ciutat santa.»
15. Llavors Jeremies allargava la mà dreta i donava a Judes una espasa d’or. I, mentre la hi donava, deia aquestes paraules:
16. «Rep aquesta espasa santa com un regal de Déu: amb ella esmicolaràs els enemics.»