24. El mateix Timoteu va caure en mans dels soldats de Dositeu i Sosípatre. Però ell, amb molta astúcia, els demanava que el deixessin anar sa i estalvi, ja que afirmava que tenia en poder seu els pares i germans de molts jueus, els quals segurament serien executats.
25. Després que hagué garantit amb moltes paraules el seu compromís de retornar-los incòlumes els parents, el van deixar anar per salvar els seus germans.
26. Judes marxà contra Carnaim i el seu temple d’Atàrgatis i va degollar-hi vint-i-cinc mil persones.
27. Després d’infligir a l’enemic aquesta terrible desfeta, Judes va encaminar el seu exèrcit contra Efron, ciutat fortificada on vivia gent de nacions molt diverses. Joves robustos havien pres posicions davant la muralla i lluitaven valerosament. Dins la ciutat hi havia nombrosos ginys de guerra i una gran quantitat de projectils.
28. Però, després d’invocar el Senyor, que esclafa amb força les formacions enemigues, es van fer amos de la ciutat i deixaren estesos uns vint-i-cinc mil dels seus habitants.
29. D’allí van emprendre la marxa contra Escitòpolis, a uns cent deu quilòmetres de Jerusalem.