25. Mentre Timoteu anava avançant, el Macabeu i els seus homes elevaven súpliques a Déu. Amb el cap cobert de terra i vestits amb roba de sac en senyal de dol,
26. es prostraren a terra al peu de l’altar. Demanaven a Déu que els fos favorable i que es convertís, tal com diu la Llei de Moisès, en enemic dels seus enemics i adversari dels seus adversaris.
27. Acabada la pregària, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l’enemic a prop, es van aturar.
28. L’endemà, a la primera llum del dia, entaularen batalla. Els uns, per a aconseguir la victòria i el triomf, confiaven en l’auxili del Senyor, a més del propi valor. Els altres comptaven amb la seva ràbia com a guia en el combat.
29. En el moment més intens de la batalla, van aparèixer a la vista dels enemics cinc homes resplendents que venien del cel i muntaven uns cavalls amb brides d’or. Aquells homes es van posar al capdavant dels jueus.
30. Dos d’ells es van col·locar a banda i banda del Macabeu protegint-lo amb les seves armes i fent-lo invulnerable. Disparaven llamps com fletxes contra els enemics, de manera que aquests, enlluernats i desconcertats, es dispersaren plens de confusió.
31. Van ser degollats vint mil cinc-cents soldats d’infanteria i sis-cents de cavalleria.
32. El mateix Timoteu hagué de refugiar-se a la fortalesa de Guèzer, molt ben protegida, que estava sota el comandament de Quèrees.
33. Però els homes del Macabeu, plens d’eufòria, van assetjar la fortalesa durant quatre dies.