10. Els missatgers van recórrer els territoris d’Efraïm i de Manassès, de ciutat en ciutat, fins a Zabuló, però la gent es reia d’ells i els escarnia.
11. Amb tot, alguns homes de les tribus d’Aser, de Manassès i de Zabuló es van humiliar i anaren a Jerusalem.
12. El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.
13. Així, el mes segon es va reunir a Jerusalem una gran gentada per celebrar la festa dels Àzims; era una assemblea nombrosíssima.
14. Van anar a treure els altars on s’oferien sacrificis i també tots els altars on es cremava encens que hi havia a Jerusalem, i els llançaren al torrent de Cedró.
15. El dia catorze del mes segon van immolar les víctimes pasquals. Els sacerdots i els levites, avergonyits, s’havien purificat ritualment per oferir holocaustos en el temple del Senyor.
16. Després anaren a ocupar els llocs que tenien prescrits, d’acord amb la llei de Moisès, home de Déu: els sacerdots feien l’aspersió amb la sang que els levites els presentaven.