12. Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té.
13. No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d’haver igualtat.
14. En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s’arribarà a la igualtat,
15. tal com diu l’Escriptura: Ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc.
16. Donem gràcies a Déu, que ha posat en el cor de Titus el mateix interès que jo tinc per vosaltres.
17. Titus havia acceptat la nostra invitació, i ara, mogut pel seu gran interès, us ha vingut a veure per pròpia iniciativa.