3. ja que en aquella hora serem despullats, però no quedarem pas nus.
4. Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem ser despullats sinó revestits, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal.
5. És Déu el qui ens ha destinat a la vida i ens ha donat l’Esperit com a penyora.
6. Així, doncs, ens sentim sempre plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com exiliats lluny del Senyor,
7. ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.
8. Ens sentim, doncs, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor.
9. Per això, tant si vivim en el cos com si n’emigrem, només ens delim per ser-li plaents.
10. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida corporal.