9. Però David va respondre a Abisai:– No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor?
10. David va afegir encara:– Tan cert com viu el Senyor, és ell qui l’ha de fer morir, o bé de mort natural quan li arribi l’hora, o bé lluitant a la guerra.
11. Però Déu me’n guard de fer res a l’ungit del Senyor! Pren-li només la llança que té al capçal i el càntir d’aigua, i anem-nos-en.
12. Llavors David va agafar la llança i el càntir d’aigua que Saül tenia vora el capçal, i se’n van anar. Ningú no ho va veure ni se’n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d’ells un son profund.
13. David va passar a l’altre costat d’on era Saül i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.
14. Llavors va cridar cap a la tropa i cap a Abner, fill de Ner:– Abner! No vols respondre?Abner va contestar:– Qui ets tu, que crides el rei?
15. David li digué:– ¿Que no ets un home, tu, el més valent de tot Israel? ¿Doncs com és que no vetlles pel rei, el teu senyor? Algú ha vingut a assassinar-lo!