6. Un dia que David tornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria.
7. Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda:«Saül en mata a milers,i David, a desenes de milers.»
8. A Saül no li va caure gens bé, aquell cant, i es va indignar molt. Deia:– A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou! Només caldria que el fessin rei!
9. Des d’aquell dia, Saül mirava David de mal ull.
10. L’endemà, un esperit maligne enviat per Déu s’apoderà de Saül, que començà a desvariejar al palau mateix. David tocava la cítara, com de costum.
11. Saül tenia una llança a la mà, i li va venir el pensament de deixar David clavat contra la paret. Però David pogué esquivar el cop dues vegades.